CONFONDRE, [CONFONDRA] v. a.

Contorbar per vergonya, aterrar.

"... e qui deslleyaltat va, Deus lo confondra e l aportara a destructio..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCLXXXVI

"... e deffen nos d aquests perils a nos acostants qui per exalsament de la tua fe anam, e l erguyl dels teus enamichs la tua creu ahirants confonam."
Marsili, Pere Crònica (Marsili) cap. XVII

"Les grans obres que los gentils feren per la cosa publica confonen molt los crestians, aquells dels quals diu sant Pau... que alguns son qui en totes coses cerquen lur profit personal, no aquell qui es de Jesucrist; ço es, aquell qui es de la cosa publica..."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 2.654, cap. XIX

"Monsenyor, si sona el seny
les gaytes me pendrien;
sere per vila correguda,
mes valdria esser confonduda:"
Llibre dels Set Savis de Roma 1.378

"E si no fos que nostre Senyor nos ajuda d ell, haguera nos mort e cunfundut."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 375